´Ù¸¥ »ç¶÷µéÀÇ ÀÇ°ß - ¼Æò ¾²±â¼ÆòÀ» ãÀ» ¼ö ¾ø½À´Ï´Ù. ÀÚÁÖ ³ª¿À´Â ´Ü¾î ¹× ±¸¹®aço Adonchs sor algu altra altre Amen amich amor anima apres aquells Aristotil avia aytal Barchinona bens Boeci cant Capitol cathalans ço diu comissio consell cors coses daci detencio deu esser Deus diable diputats dita Majestat dites dits divinal dona donchs embaxada embaxadors empero ensemps esser Evangeli faes faya feta Fraga Franci frare gloria gracia haia havem homens honor honorables infern Jhesu-Crist Johan justicia lemperador letra letres Leyda liberacio libre loch lurs luxuria mals matex ment merce mort mossen mossenyors negoci oges oracio peccat pensa Perpinya perque persona Pilat placia poch prechte present Princep Principat Principat de Cathalunya quals ques quet queus quis quius raho repos reverend egregi nobles reyal Salamo Sancta sapies savi scrit sens senyors sera servey sies sino Sor molt cara stat tostemps usatges vanir verge virtut vosaltres vostres Àαâ Àο뱸420 ÆäÀÌÁö - Aci pot entendre vostra devocio que hom deu legir libres aprovats no pas libres vans axi com les faules de Lançalot e de ïristany nii romans de la guineu ni libres provocatius a cobeiança axi com libres de amors libres de art de amar Ovidi de vetula ni libres qui son inutils axi com de faules e de rondales mes libres devots libres de la... 416 ÆäÀÌÁö - ... de les lums e libre de vida. Alli la resebra tot hom qui la demana aqui la trobara qui la cercha e als qui tocaran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales los cherubins per tal quel... 416 ÆäÀÌÁö - Tu es celestial vianda del enteniment de la qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen lesleys fan justs statuts. 420 ÆäÀÌÁö - Tulli de apparent eloqüència e no deuen ésser lests los libres segons doctrina de Senecha per sol passarne los ulls car la letra qui no entra dins la anima cors mort es privat de vida segons diu sant Jeronim ans deu hom de aço que haura legit collir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima isque en actes forants virtuosos per lo imperi de la pura volontat. 163 ÆäÀÌÁö - Quant viuren que.l rey era mort, pensaren-se'n d'anar per cames de cavals (Desclot, II, p. 43). E lo rey dix : « Verge, vench a tu ». E dix que si tu no volies jaquir anar l'antaniment que volgueses fer la volantat quel ta pandrie per muler e per ragina. E tu, verge molt... 9 ÆäÀÌÁö - Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e ell stave en aquest delit en aquesta abundancia del segla... 345 ÆäÀÌÁö - ... impensat les forts penes e provehint que los prinçipals tant com possible sia no venguen o no sien ensemps personalsment als actes del juy mas lurs procuradors o la I dells e puis laltre si obs hi seran e ab altres covinents maneres. E ab aço lo oficial o jutge preservara los pledejants de scandols e de occasions axi com vol la dita quarta cosa. E sapiats que alscuns savis homens parlant daytal materia han dit e scrit que tots bons oficials o jutges se deuen mostrar a esser balança als simples... 417 ÆäÀÌÁö - Deu qui es incomprensible aprehensiblament es contengut. En los libres es manifestada la natura de les coses celestials terrenals e infernals. En los libres trob yo los morts axi com si eren vius. En los libres jutge de les coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. Dels libres ixen los drets de pau. 416 ÆäÀÌÁö - Tu es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui ordenen les leys fan justs statuts. Per tu molts deposant o lexant la ruditat o... 32 ÆäÀÌÁö - XX milia cavelles e comensaren exir per la porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals veeren que grans gens exiren de dins armats de la siutat tentost puia a un cavall e brocha e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal que jayia encara lo sol no ere exit e comtali com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen cridar per tota la ost armes armes e encontinent fo fet... µµ¼ ¹®ÇåÁ¤º¸ |